L’any 1948 es va fundar a Madrid l’oficina tècnica aeronàutica Iberavia. Després de dissenyar un planejador i l’avioneta d’entrenament I-11, Iberavia va ser absorbida per AISA, passant a ser la seva oficina de projectes. La I-11, de la que se n’havien construït dos prototips va fer el seu primer vol el 16 de juliol de 1951. Una sèrie de problemes va donar lloc a una nova avioneta molt semblant: la I-11B. La seva denominació oficial “Peque” no va tenir cap èxit i tothom la coneixia com la “Vespa”, ja que era tant útil i còmoda d’usar com el famós scooter. Era tota de fusta i diferia de la original I-11 en la cabina de bombolla de plàstic més baixa que oferia menys resistència, patí de cua en lloc de roda de morro, flaps de dos posicions accionat manualment i una mica menys de pes.
L’any 1954 es va iniciar la producció en sèrie, passant a operar tant en mans de particulars, com d’aeroclubs i de l’Exèrcit de l’Aire, on va rebre la denominació de L8. Un dels primers exemplars de sèrie va anar a parar a Lleida, a mans de la família Irigoyen; amb ella el jove Francisco va guanyar la volta aèria a Espanya l’any 1957.
Se'n van fabricar més de 200, si bé unes 40 van quedar destruïdes en un incendi de la fàbrica AISA de Cuatro Vientos (Madrid).
Amb els anys el seu principal usuari, l’Exèrcit de l’Aire, les va acabar cedint als aeroclubs on, al cap de 50 anys, encara en volen algunes. És una vida operativa molt llarga per un model de fusta, que demostra que amb ella l’equip d’enginyers d’AISA encapçalat per Juan del Campo va fer una bona feina.
|
en vol